 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
|||||
|
 |
|||||
|
 |
 |
||||
| Divendres
15 de maig de 1998. Article aparegut al diari EL PUNT.
Dijous 2 de
juliol de 1998. Article aparegut al diari EL PUNT.
Dissabte 4 de
juliol de 1998. Article aparegut a la CRÒNICA DE
MATARÓ. Dijous 10 de setembre de 1998. Article aparegut al diari EL PUNT. Dissabte 12 de setembre de 1998. Articles apareguts a la CRÒNICA DE MATARÓ i a EL PUNT. Dimarts 20 d'octubre de 1998. Article aparegut al diari EL PUNT. Dissabte 19 de desembre de 1998. Article aparegut al diari EL PUNT.
Ja estem inscrits al registre d'Entitats de
la Generalitat. Cada setmana rebem noves incorporacions de persones interessades en participar en aquesta nova forma de fer política. Estem preparant per a finals de maig una Assemblea General. Estigues alerta! Tenim vàries propostes adreçades en relació al Front Marítim de la Ciutat. Sembla que cal una empenta per desencallar-ho.
Fòrum Cívic efectuarà propostes polítiques perquè els partits i grups municipals les puguin vehicular a l'Ajuntament de Mataró. El perfil de l'Associació és polític, però entre les seves prioritats no figura presentar-se a les properes eleccions municipals, previstes pel juny de 1999. Les idees de Fòrum Cívic de Mataró, que es regeix provisionalment amb una junta constituent coordinada per Joan Mora, s'exposaran als grups municipals sense cap preferència. "Qui vulgui agafar les nostres propostes i fer-les seves que ho faci. La nostra intenció és aixecar la llebre", comenta Mora, expresident adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Mataró, Joan Mora, que conserva la militància convergent, destaca que Fòrum Cívic es diferenciarà dels partits polítics per la "llibertat d'opinió" que hi imperarà. "Tothom hi pot participar amb independència de la seva militància o simpatia política. Evidentment, sempre que estiguin d'acord amb els nostres estatuts, que vetllen pel progrés i la sobirania nacional". L'entitat treballarà per millorar el futur de la ciutat i ja té previst reunir-se amb totes les associacions mataronines, així com l'alcalde, Manuel Mas, i els representants dels partits. Darrere dels fundadors, però, hi ha un grup de 70 persones interessades en el projecte de Fòrum Cívic, entitat que vol ser "plural" i promoure iniciatives "en positiu". Els vint fundadors són Joan Mora (empresari informàtic i expresident adjunt de CDC), Neus Roig (administrativa), Francesc Sallés (advocat), Gemma Maltas (advocada), Josep Maria Esperalba (arquitecte), Carme Sánchez (logopeda), Juli Sanz (comercial), Núria Calpe (advocada), Agustí Valdé (físic i exregidor del PSC), Marisol Sanz (periodista), Genís Bargalló (arquitecte), Anna Garcia (botiguera), Josep Patau (informàtic), Octavi Nonell (encarregat tèxtil), Mercè Claus (jubilada), Jordi Suriñach (advocat i regidor del grup mixt), Maria Dolors Pérez (comercial), Joaquim Fernàndez (botiguer i regidor de CIU), Maria Teresa Guanyabens (mestressa de casa) i Toni Noé (botiguer i president adjunt de CDC). Tres dels 20 fundadors figuren en el comité executiu de Convergència. Són Toni Noé, Joaquim Fernàndez i Octavi Nonell. D'altres són militants convergents -n'hi ha algun d'ERC- o independents. Hi ha dos regidors: Suriñach i Fernàndez.
Èxit de públic en el primer acte col·lectiu El Fòrum Cívic, una organització independent de caire nacionalista, es va donar a conèixer dimarts en un acte que va aglutinar unes setanta persones a Can Palauet, dimarts al vespre. I per començar va presentar un tema de debat complicat però atractiu: El catalanisme, avui. Amb l'absència de l'exconseller Josep Miró i Ardèvol -es va excusar una hora abans de l'acte-, el catedràtic universitari Jordi Casassas, el diputat d'ERC Josep Huguet i el periodista i col·laborador d'El Punt i Presència Josep Maria Pasqual, van discutir durant més d'una hora sobre el catalanisme. Jordi Casassas no va voler parlar de catalanisme sinó de "catalans catalanistes". Josep Huguet va mostrar-se molt crític amb la gestió de CIU al capdavant de la Generalitat i va denunciar que Catalunya dóna molt més del que rep. "Es viu una situació injusta insostenible", va dir Huguet, que hi va afegir: "No es pot continuar aportant el 10% de la nostra riquesa al govern central". Posteriorment, Huguet va ser acusat per algun assistent a l'acte de voler fer campanya electoral. El diputat d'Esquerra, però, es va defensar i va recordar: "Tenim els adversaris a casa". El periodista i analista polític Josep Maria Pasqual va fer un discurs pessimista sobre el catalanisme. "En un futur el catalanisme anirà molt millor, perquè avui està tan malament que no costarà gaire millorar", va dir només començar. Pasqual va criticar els intel·lectuals, la societat civil i els polítics per no treballar a favor del catalanisme. El periodista i Jordi Casassas es van enfrontar en la part final del debat perquè el catedràtic universitari va dir que el catalanisme havia de ser ben analitzat, no de manera superficial. Pasqual va recriminar-li que els intel·lectuals tampoc no havien fet res per defensar-lo.
 Jordi Casassas Josep Huguet Josep Maria Pasqual Convidats Introducció al debat
Un debat sobre el catalanisme avui va ser el primer acte que porta a terme el Fòrum Cívic de Mataró. Al debat, hi van participar el catedràtic Jordi Casassas; el diputat d'ERC Josep Huguet i el periodista Josep Maria Pasqual. Pasqual va afirmar que el catalanisme era un concepte degradat, i va criticar la poca implicació de la societat i dels polítics. Per la seva banda, Huguet va assegurar que Catalunya dóna més del que rep, mentre que Casassas va parlar de catalans catalanistes, enlloc de parlar de catalanisme. El debat sobre el catalanisme avui dia és el primer de tres debats; el 21 de juliol tindrà lloc el segon, El futur del catalanisme de progrés, i el 8 de setembre, el tercer, Construcció nacional i mitjans de comunicació. El Fòrum Cívic de Mataró és una entitat formada per cinquanta persones que neix amb el compromís de treballar pel progrés i benestar de Mataró i per fer participar els ciutadans en el projecte d'una Catalunya lliure i sobirana.
 Joan Puigcercós diu que cal simplificar l'administració, en un debat organitzat pel Fòrum Cívic. El diputat d'ERC Joan Puigcercós i el periodista del diari AVUI Marçal Sintes van parlar dimarts al cinema Foment de Mataró sobre el futur del catalanisme de progrés, en un acte organitzat pel Fòrum Cívic. Puigcercós va avnçar que l'objectiu del seu partit és que es pugui governar Catalunya des del catalanisme, i va assegurar que ERC no es vendrà de franc ni a CIU ni al PSC. Va explicar que la voluntat d'ERC és que augmentin les competències per a Catalunya i se simplifiqui l'administració per atendre millor els ciutadans. Per Puigcercós, les administracions actuals són excessives i s'han de reduir considerablement per facilitar les gestions dels ciutadans. Per la seva banda, Sintes va repassar la història i l'estat actual dels partits d'esquerres a Catalunya. Els debats sobre nacionalisme van centrar els actes previs Durant tota la setmana han tingut lloc conferències i debats sobre temes relacionats amb el nacionalisme. El Fòrum Cívic va organitzar una conferència dimarts passat que, sota el tema El futur del catalanisme de progrés, va reunir el diputat al Parlament Joan Puigcercós i el periodista del diari AVUI Marçal Sintes. El tercer convocat, Jordi Sánchez, no va poder assistir a l'acte.
El PI i el Fòrum Cívic hi intervenen per primer cop
Dimarts 20 d'octubre. Article aparegut al diari EL
PUNT. Mercè Sala participarà en un debat sobre el futur del tren a la comarca Mercè Sala, presidenta de Renfe en l'anterior govern socialista i actual presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya, participarà dijous que ve en un debat sobre La via del tren, què en fem? organitzat pel Fòrum Cívic de Mataró. Completaran la taula l'arquitecte i urbanista Agàpit Borràs, el cap de Planificació Territorial del Consell Comarcal del Maresme Jordi Bellmunt i el periodista i director d'El Punt Manuel Cuyàs. Moderarà el debat Francesc Castanyer, periodista, director de Mataró Report. L'acte se celebrarà al Foment Mataroní a les vuit del vespre i s'inclou en la commemoració del 150è aniversari del ferrocarril de Barcelona a Mataró. Segons l'entitat organitzadora, el debat es fa "amb les ganes de parlar clarament i obertament, sense estratègies premeditades, sense tàctiques partidistes, sense rerefons electoral i amb l'objectiu que sigui una trobada d'amics que debaten sobre quines possibilitats ens ofereixen la tecnologia, l'urbanisme i l'economia a fi de minimitzar l'impacte que en aquests moments té la configuració de la via i si hi ha alternatives sensatament viables". La delegació mataronina d'Òmnium Cultural i el Grup d'Història del Casal col·laboren en l'organització de l'acte.
Dissabte 19 de desembre. Article aparegut al diari
EL PUNT.
El debat sobre les seleccions catalanes
La conferència del Fòrum Cívic de Mataró va aplegar més d'un centenar de persones Es van recollir signatures a favor de les seleccions catalanes i es va explicar com està el procés La conferència col·loqui sobre les seleccions catalanes organitzada pel Fòrum Cívic de Mataró i en la qual es van recollir firmes a favor de les seleccions va ser tot un èxit de públic, amb més de cent persones. Miquel Castilla, coordinador de la plataforma proseleccions, va dir que s'han de recollir moltes signatures perquè ningú posi en dubte la validesa de la proposta. Quim Torras, directiu de Laietània, i Jordi Burillo, tennista professional, van completar els ponents d'un acte presentat per Francesc d'Assís Carles. Àngel Alonso, seleccionador català de futbol, no hi va anar per motius personals. Miquel castilla va explicar que la plataforma està treballant des de fa 2 anys i mig i que ara amb el boom informatiu que s'ha produït ho han volgut aprofitar i ha decidit tirar endavant la llei d'iniciativa popular recollint signatures. En principi n'hi ha prou amb 65.000 signatures, però Castilla va dir: "En volem més perquè ningú pugui badar la boca en contra". El coordinador de la plataforma va explicar que el líder del Partit Popular a Catalunya, Alberto Fernández Díaz, va dir que segons quin fos el nombre de signatures recollides, el PP hauria de replantejar la seva posició en contra de les seleccions". Miquel Castilla va manifestar que en aquest moment estan fent arribar els fulls per signar al màxim de gent possible. Miquel Castilla va dir també que amb la llei aprovada de les federacions catalanes podran començar a fer gestions per associar-se amb les federacions internacionals i que en algunes serà més fàcil i en altres més complicat, però que "l'any que ve ja hi haurà seleccions catalanes en alguns esports". Quim Torras va explicar que l'any 1990 ja van intentar des de la federació catalana d'atletisme que la federació internacional reconegués la selecció catalana i la deixés participar en els mundials de Tòquio, però van topar amb l'oposicio frontal de la federació espanyola i el seu president Odriozola. El tennista Jordi Burillo va explicar que com a tennista professional li agradaria jugar amb Catalunya i va dir:"Ens falten instal·lacions importants i si es tira endavant les podem tenir i pot anar més bé." Quan juguem "amb" Espanya què passarà? En el col·loqui que es va fer entre els conferenciants i el públic va destacar la preocupació per dos temes: qui podria formar part de les seleccions catalanes i què passaria quan es jugués contra la selecció estatal. Sense cap mena de dubtes la intervenció més aplaudida va ser la d'un senyor gran que va preguntar: "Quan haguem de jugar amb Espanya què passarà?". Els aplaudiments i la resposta de "guanyarem" es van confondre, i tot seguit hi va haver una intervenció d'una altra persona del públic que va dir que li agradava molt que s'hagués dit jugar amb i no jugar contra perquè el que s'havia de fer era evitar enfrontaments. De seguida, però, el primer va dir que s'havia equivocat i que volia dir contra. El segon tema que va despertar l'interés dels assistents va ser el de qui podria formar part de les seleccions. Hi va haver discrepàncies sobre el que s'ha publicat als mitjans de comunicació respecte a qui faci 10 anys que visqui a Catalunya, i es va dir que el millor seria que ho pogués fer "el que viu i treballa a Catalunya i l'estima". Al final es va explicar que aquesta qüestió és posterior a l'aprovació de la llei de les seleccions catalanes, i que segurament seran les mateixes federacions les que decidiran en cada esport qui pot ser seleccionable. Una cosa que va quedar clara és que des de la plataforma no es vol obligar la gent a competir per Catalunya, sinó que es vol que l'esportista pugui triar quina selecció vol representar.
  |
[Home page] [Qui som?] [Com pots participar?] [Notícies][Suggeriments] [E-mail] [Links] [Site map] |